D'investigadors a compradors


03/05/14

 

Els laboratoris farmacèutics han suportat la crisi gràcies a l'adquisició de llicències de tercers, la reducció de costos, la internacionalització i la diversificació.

 

El sector farmacèutic tampoc no s'ha escapat dels sotracs en els darrers anys. Les reduccions de la despesa farmacèutica que fa l'administració –la baixada del 6% el 2013 s'afegeix a les dels anys anteriors i fa un total de gairebé un 27% en quatre anys, segons dades de Farmaindustria, la patronal espanyola del sector– i la introducció de mecanismes de copagament, que van provocar una caiguda en el nombre de receptes, no han fet més que accelerar una crisi pròpia del sector, de la qual tots els experts alertaven ja abans que es comencessin a notar els primers efectes de la crisi financera.

 

Tal com explica el professor de la UPF Jaume Puig, s'està produint una caiguda de les patents dels medicaments més venuts que, “almenys a curt termini, no s'ha aconseguit substituir per blockbusters -s'anomenen així els fàrmacs molt venuts que explota durant uns anys en exclusiva una companyia- semblants”. El director comercial i de consultoria d'IMS Health, Ignacio Ortín, coincideix en l'anàlisi i assegura que la majoria de fàrmacs que estan ara en fase de desenvolupament no estan pensats per cobrir necessitats i poblacions àmplies, sinó més aviat específiques i que afecten col·lectius de persones més reduïts. Per tant, les companyies esperen facturacions i rendiments més minsos.

 

“Aquesta tendència i la reducció de la despesa farmacèutica s'han produït també en altres països. Si en el cas de l'Estat espanyol està afectant tant és perquè no s'havien fet els deures abans”, denuncia Fermín Goytisolo, de la consultoria Metasbio. En la mateixa línia, Lluís Triquell, director de l'àrea de bioindústria i farmàcia d'Antares Consulting, diu que a les companyies catalanes i espanyoles els ha costat més aguantar que a les big pharma globals perquè “no van fer els deures en el moment que tocava”.

 

Redimensionament

 

Malgrat tot, s'ha de dir que, havent tingut més o menys dificultats i capacitat d'adaptació, totes les companyies del sector, tant les catalanes i espanyoles com les multinacionals, i des de petites fins a mitjanes i, fins i tot, grans empreses globals, han portat a terme expedients de regulació d'ocupació, acomiadaments i reduccions en les seves estructures. Per adaptar-se, les empreses farmacèutiques han ajustat les seves despeses gràcies, sobretot, a reduccions de personal en les xarxes comercials i a l'aprimament de les estructures aconseguit amb l'externalització d'alguns serveis. I després del redimensionament han pogut continuar la seva activitat.

 

En el cas de les més petites, la situació ha esdevingut més dramàtica, almenys en alguns casos. Segons els experts, la manca de múscul financer dificulta la seva capacitat de reacció i adaptació. S'ha de tenir en compte que moltes d'aquestes petites empreses, que fan una recerca molt capdavantera, han vist com els ajuts públics a la investigació s'han retallat i substituït per crèdits. “Algunes estan passant dificultats molt greus. Les grans acomiaden, però les petites acomiaden i tanquen, o es queden amb una estructura mínima", afirma Maribel Berges, directora financera de Spherium Biomed. Berges posa l'exemple d'Advancel, que va presentar concurs de creditors voluntari fa un parell de mesos després d'haver reduït el nombre de treballadors de vuit a dos.

 

Altres, encara que no han reduït estructura, han adoptat una estratègia de creixement més progressiva. Així ho explica Marc Martinell, director general de Mynorix, una empresa centrada en el desenvolupament de productes per tractar les malalties rares. Martinell assegura que abans companyies similars creixien de forma més accelerada perquè disposaven de més recursos. “No hem fet ajustaments, però tenim un creixement més moderat. Has de pensar quina és l'estructura indispensable i la resta externalitzar-ho”, declara.

 

Cap a l'exterior.


Més enllà de la reducció de costos i d'estructura, les companyies farmacèutiques han adoptat altres estratègies per salvar les caigudes dels ingressos i per situar-se en el nou panorama mundial.

 

Com en altres sectors d'activitat, entre les opcions hi ha la internacionalització i la diversificació. Segons recull Farmaindustria a partir de dades de la secretaria d'estat de Comerç, la balança comercial del sector s'acostava, el juliol del 2013, a l'equilibri i al superàvit. En els darrers anys ha millorat progressivament la taxa de cobertura -percentatge que surt de la divisió de les exportacions entre les importacions-. Si el 2009 se situava en el 64%, el 2012 havia escalat fins al 98%. Això prova que les empreses miren cada cop més cap a mercats estrangers per comercialitzar els seus productes.

 

Segons Ortín, els primers anys de la crisi, el negoci a l'Estat espanyol pràcticament es va aturar i per això moltes companyies van buscar-lo a fora, sobretot en països llatinoamericans i europeus. De fet, els laboratoris han estat dels més actius en la internacionalització, i els que no ho havien fet abans han corregut en els darrers anys a intentar ampliar l'activitat i els ingressos provinents de mercats forans. El màxim exponent en aquesta tendència és, segurament, Grífols, que ja aconsegueix un 92,4% dels seus ingressos gràcies al negoci internacional. Però Almirall, Esteve o Ferrer també han aconseguit capgirar la balança entre el pes del negoci nacional i l'estranger, i aquest últim representa més del 50%.

 

La tendència a la internacionalització no és, però, única de Catalunya i l'Estat espanyol. També les grans companyies globals han apostat fort per nous mercats, fonamentalment pels emergents. Allà lacrisi financera no ha afectat de la mateixa manera. A més, el mercat és menys madur i les companyies no es troben tants problemes per donar sortida als seus dossiers de productes.

 

Altres laboratoris han optat per diversificar el seu negoci i entrar en àmbits en què, fins fa poc, no estaven presents. El president executiu d'Inkemia IUCT Group, Josep Castells, comenta que moltes empreses mitjanes han entrat en el mercat dels medicaments genèrics. La quota d'aquesta mena de fàrmacs respecte al total venut ha crescut en els darrers anys i ja se situa en el 71,5%, tenint en compte les unitats dispensades, i en el 43,2%, pel que fa al valor.

 

També n'hi ha hagut que s'han centrat en el desenvolupament de productes que no necessiten prescripció mèdica (el que es coneix per les seves sigles en anglès com productes OTC) i els d'autocura. Uriach, per exemple, va vendre l'àrea de prescripció fa un parell d'anys i s'ha reforçat en aquesta àrea de productes per als quals no és necessària la prescripció mèdica. Triquell també posa l'exemple de Lacer, que, segons ell, “va fer els deures fa temps i ha sobreviscut gràcies a això”.

 

Amb llicències de tercers.


Els departaments d'R+D de moltes empreses també n'han sortit escaldats, d'aquesta situació de crisi general i sectorial. Castells indica que retallar en recerca s'ha convertit en una sortida per a empreses mitjanes que, d'aquesta manera, s'han pogut estalviar costos operatius. A canvi, han adquirit llicències de tercers, sobretot de països estrangers, per comercialitzar els seus productes en el mercat espanyol. Així poden fer negoci sense necessitat d'invertir tant en el desenvolupament de fàrmacs.

 

Malgrat que les grans empreses no han deixat de fer i invertir en R+D, els experts també detecten que recorren, cada cop més, a acords amb altres companyies per compartir riscos, i a adquisicions de petites empreses, sobretot biotecnològiques, que fan una recerca molt capdavantera. Adela Farré, de Biocat, el clúster biotecnològic català, explica que es tracta d'un model ja molt estès a altres països, on les grans empreses farmacèutiques inverteixen cada cop més en centres de recerca públics o en biotecnològiques de dimensions reduïdes.

 

El fenomen s'emmarca en el canvi de paradigma de la recerca a escala mundial. Es va cap a productes cada cop més personalitzats, el desenvolupament dels quals comporta costos molt elevats i que previsiblement, quan es comercialitzin, donaran rendiments més minsos perquè no estan adreçats a grups de població molt generals, sinó específics. Amb aquest panorama, les grans empreses opten per aquesta mena d'acords perquè els ho permeten. D'aquesta manera, diu, poden accelerar la investigació i arribar a més àmbits amb menys costos operatius i amb riscos compartits.

 

Tot i ser una tendència encara incipient, a Catalunya ja n'hi ha diversos casos. Un d'ells és Grífols, que, en els darrers dos anys, ha entrat en l'accionariat de cinc empreses de recerca (més informació, a la pàgina 4). Per la seva banda, Ferrer ha reorganitzat el seu departament d'R+D i ha tancat acords amb dues empreses per tirar endavant nous projectes. Amb la biotecnològica Gendiag ha impulsat Ferrer inCode, que treballa en l'àmbit de la medicina personalitzada a partir de la recerca genètica. I, conjuntament amb Janus, ha creat Spherium Biomed, que segueix el model de treball del soci de Ferrer i que permet a aquesta empresa adaptar-se al nou entorn de la recerca.

que ja era sòcia de Janus-, Maribel Berges, assegura que aquesta és una de les poques notes positives que s'han donat en els últims dos o tres anys per a les empreses que fan recerca a Catalunya. “Les empreses
farmacèutiques catalanes comencen a veure que, al seu voltant, tenen un teixit que té un valor positiu i que representa una promesa atractiva”, declara. “Això suposa, per a nosaltres, una oportunitat”, afegeix.

 

Per acabar, tots els experts coincideixen en el fet que el sector viurà un procés de consolidació. El director comercial i de consultoria d'IMS Health recorda que hi ha hagut diversos acords comercials a partir dels quals dues companyies s'han unit per treballar plegades en àrees específiques -Lily i Boehringer o Procter & Gamble i Teva, per exemple-. També s'ha sabut recentment que Novartis ha adquirit la divisió d'oncologia de la britànica GlaxoSmithKline.

 

Més enllà d'aquests acords puntuals, el professor d'Esade Manel Peiró indica que hi ha hagut rumors i intents de fusions, però que no han fructificat finalment. No obstant això, els experts adverteixen que s'albiren aires de concentració. La multinacional Pfizer ha mostrat interès per adquirir AstraZeneca. Pel que fa al terreny espanyol, Lluís Triquell també ho veu clar: “Crec que hi haurà alguna fusió properament”, afirma.

 

El pes del sector a Catalunya


El negoci farmacèutic es reparteix fonamentalment i d'una manera força equilibrada entre Catalunya i Madrid. El Principat té una concentració molt elevada del negoci autòcton -Esteve, Almirall, Grífols i Ferrer estan entre les companyies més importants-, però si es tenen en compte les multinacionals estrangeres presents a l'Estat, la xifra es dilueix. Malgrat això, hi ha empreses globals com ara Sanofi-Aventis, Novartis, Boehringer i Bayer. Segons Farmaindustria, el 41% del total de les empreses farmacèutiques que hi havia al conjunt de l'Estat el 2013 tenien la seva seu a Catalunya. Pel que fa al nombre de treballadors i el valor afegit brut generat per la indústria, el 52% i el 47%, respectivament, es concentraven l'any 2011 a Catalunya.


Font:L'Econòmic
Accedir a la notícia original

Esdeveniment  21 de juny de 2016
Copyright © 2019 Antares Consulting S.L. Tots els drets reservats   |   Avís legal i Política de privacitat